PoesíaPoesía Digital

Perejaume

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) es pintor y poeta. En su trabajo se interrelacionan prácticas literarias y visuales. A mediados de los setenta, momento en que comienza a exponer, su obra se vincula tanto a la vanguardia histórica como a fenómenos locales de la cultura catalana. Podemos entender su pintura como una recreación sacramental sobre papel del paisaje, directamente relacionada con su gusto por las excursiones. Exposiciones como Postaler (1984), A 2.000 metres de pintura sobre el nivell del mar (1998), Fragments de monarquia (1989), Galería Joan Prats, Coll de pal, Cim del Costabona (1990), Girona, Pineda, Sant Pol i la Vall d´Oo (1997), Deixar de fer una exposició (1999) son un claro testimonio de esto. Su producción literaria nace de un discurso absolutamente genuino que, en palabras de Josep Palau i Fabre, parece inmaterial, hecho de pigmentos de aire, de viento o de brisa. Así lo podemos comprobar en libros como Ludwig-Jujol (1989), Què és el collage sino acostar soledats? (1989), La pintura i la boca (1993) o El paisatge és rodó (1995).

Los poemas inéditos que publicamos a continuación pertenecen a su próximo poemario, que llevará por título Pagèsiques. Han sido traducidos para Poesía Digital por Gonzalo Salvador.

 

(Sin t�tulo)

Davant del ram,
damunt els extraordinaris
materials aflorants,
davant la terra
enflorada de valls i les valls
d’esbadellar-se la terra,
per entre els marcits abismes
i els costers aponcellats,
em pregunto, a cada vall,
quines muntanyes l’han desclosa.

best replica watches

(Sin título)

Ante el ramo,
sobre los extraordinarios
materiales florecientes,
ante la tierra
engalanada de valles y los valles
abiertos como flores en la tierra,
por entre los marchitos abismos
y los riscos cerrados,
me pregunto, en cada valle,
qué montañas lo han abierto.


(Sin t�tulo)

Ara vosaltres, arbres,
poematitzeu-nos.
Que sigueu, vosaltres,
autors nostres.
Aquí ens teniu
perquè -just al revés
del què és costum-
acompliu, en nosaltres,
el vostre ofici de literats.
Som-hi, doncs.

 

(Sin título)

Ahora vosotros, árboles,
poematizadnos.
Sed, vosotros,
autores nuestros.
Aquí nos tenéis
para que —justo al revés
de lo acostumbrado—
cumpláis, en nosotros,
vuestro oficio de literatos.
Vamos, pues.


(Sin t�tulo)

Una terra plena de llum.
Una terra on la llum s’hi acumulés,
encesa i sumada:
tota una heretat de llum.

Una terra amb tots els cels ajaçats,
drets tot just com turons
que s’alcen matinals
i es ponen per l’obaga.

Si podíem portar la terra a la llum!
Si la sabíem pujar dreta,
que no es marcís,
en un cultiu ardent i celeste de llum!

Swiss Replica Watches

(Sin título)

Una tierra llena de luz.
Una tierra donde la luz se acumulara,
encendida y sumada:
toda una heredad de luz.

Una tierra con todos los cielos tendidos,
erguidos como cerros
que se alzan matinales
y se ponen por la umbría.

¡Si pudiéramos llevar la tierra a la luz!
¡Si supiéramos alzarla erguida,
que no se marchitara,
en un cultivo ardiente y celeste de luz!













Retro jordans for sale, Cheap foamposites, Cheap foamposites, jordan retro 5, cheap jordans for sale, foamposites For Sale, jordan retro 12, jordan retro 11, Cheap jordans for sale, jordans for cheap, jordan retro 11 legend blue, retro 12 jordans, jordan retro 13, jordan retro 9, cheap soccer jerseys, Canada Goose sale, cheap jordans, cheap jordan 12
cerrar ventana
cerrar ventana